dijous, 31 de març de 2016

Les nostres capses de vida: Violeta

I, a més de la capsa de vida de n’Agustín, el darrer dia d’escola na Violeta, acompanyada del seu papà i la seva mamà, va fer l’activitat de la seva capsa de vida. La capsa de na Violeta era una caseta amb un cor molt gros i amb moltes estrelletes i molta purpurina. 
Ens va mostrar moltes fotos on sortia ella fent diferents activitats: nedant, d’excursió, amb un cavall, plorant, jugant amb en Bombón (el seu canet)... Na Violeta fa equitació i practica amb un poni i també va a natació i ho fa des que té tres mesos. 
El que més li agrada menjar són els espaguetis i jugar amb el seu gatet Mou també li agrada molt. 
De la caseta va treure les coses que duia: l’ós Toto, amb qui dorm des que era petita; un banyador, perquè li agrada molt nedar; n’Elsa i n’Ana, de la pel·lícula de Frozen; diferents objectes per jugar a metges; un cavallet petit que li van comprar a Itàlia i un conte, La luna de Juan. Entre ella i la seva mamà ens el van contar i na Violeta se’l sabia molt bé. I, per finalitzar, tenien una sorpresa per tots nosaltres: na Violeta i la seva mamà havien fet uns bombons de xocolata preciosos, semblaven Chupa Chups. 
Ens els vam menjar i estaven boníssims. 
Moltes gràcies, família de na Violeta, per ajudar-la a fer l’activitat de les capses de vida.

 

Les nostres capses de vida: Agustín

Agustín i el seu papà van fer l’activitat de la capsa de vida el dimecres 23 de març. Duia una capsa feta per ells dos, primer la van pintar de blau i després li van posar una tapa feta de llenya i que van decorar amb molts dibuixos d’Snoopy. 
N’Agustín ens va dir el nom de la seva família, en Julián, na Vanesa i na Lucia a qui tots coneixem perquè va a la classe de cinc anys i ens va mostrar moltes però moltes fotos. El sandvitx de pernil i formatge és el seu menjar preferit; de colors, també en té dos, el blau i el vermell i amb el que més li agrada jugar ara és amb una moto petita i un motorista que li va regalar n’Ainhoa pel seu aniversari. 
Vam veure una màscara d’Spiderman que té llums i tot; la moto petita amb el motorista que li va regalar n’Ainhoa; molts cotxes petits amb un circuit per córrer; un aparell per arreglar coses i dos contes, l’un d’Olaf i l’altre d’animals perquè a n’Agustín li agraden molt però molt els animals. I el seu papà ens el va mostrar tots dos. 
Moltes gràcies, família de n’Agustín, per ajudar-lo a fer l’activitat de les capses de vida. 

N’Ezequiel ja té quatre anys!

N’Ezequiel ja té quatre anys! El dimecres 23 de març vam celebrar l’aniversari de n’Ezequiel. I per això va dur a l’escola una coca de xocolata que havia fet la seva mamà. Moltes gràcies per la coca i moltes felicitats Ezequiel!



dimecres, 30 de març de 2016

Les nostres capses de vida: Daniela

Daniela ens va explicar la seva capsa de vida el dilluns 21 de març i estava acompanyada per la seva mamà, n’Alícia. 
El primer que ens va contar va ser que d’una altra capsa més grossa va fer la seva capsa de vida i que va ser la seva iaia qui l’havia ajudada a fer-la i entre les dues la van pintar i decorar: amb papallones i óssets petits. 
I quin menjar li agrada a na Daniela? En té dos, perquè tots dos li agraden molt: els espaguetis amb tomàtic i les croquetes que li fa la seva iaia quan va dijous a la nit a dormir a ca seva. 
El rosa i el lila són els seus colors preferits. I, per jugar, ha triat la Barbie i l’Elsa. Com podeu veure de tot ha escollit dues coses i és perquè les dues li agraden i se li fa difícil decidir-se per un tot sol.
I quines coses duia a dins de la capsa? La Barbie fashion que li van dur els Reis a casa dels seus iaios; unes avarques blanques de quan era més petita; la Campanilla i l’Ariel (de les pel·lícules de Peter Pan i La Sirenita) i un àlbum de fotos que van començar a fer-lo des que na Daniela estava a la panxeta de la seva mamà i té de tot (fotos de les ecografies, la seva empremta digital...). És una preciositat d’àlbum. 
I també ens va mostrar les fotos de quan era molt petita i d’ara que ja és molt grossa, a més de la de la seva família, amb la seva germaneta petita, n’Adriana, el seu papà i la seva mamà. 
No cal dir que na Daniela estava molt contenta fent l’activitat i que ho va fer molt bé. 
Moltes gràcies, família de na Daniela, per ajudar-la a fer l’activitat de les capses de vida. 

dimarts, 22 de març de 2016

El caramel·ler

El dia de Pasqua, a Menorca, antigament hi havia el costum de recollir els fruits del caramel·ler, un arbre que els fillets havien regat durant tota la Quaresma i que donava els seus fruits el diumenge de Pasqua, quan apareixia ple de caramels. La tradició del caramel·ler encara es conserva avui en dia i nosaltres hem regat la pastereta del nostre pati per veure si el darrer dia d’escola ens trobem amb aquests caramels llargs tan bons.


El sisè peu de s’àvia Quaresma

Açò de llevar-li peus a s’àvia Quaresma ja va arribant a la seva fi. Aquest darrer divendres de Quaresma han estat en Pau, en Lau i na Mariana els qui han escollit i tallat el sisè peu. Només li’n queda un!



La primavera ja és aquí!

La primavera d’estiu va arribar el diumenge 20 de març, ben de matinada perquè tenia molta pressa. I això que aquest hivern no ha estat hivern. 
I el 21 de març, just un dia després, se celebra el Dia Mundial de la Poesia. 
Aquí teniu un preciós poema de na Joana Raspall, Primavera joiosa. Espero que gaudiu amb la seva lectura. 

                        La primavera és encesa 
                        de sol i cuques de llum. 
                        Ve la flor del taronger
                        i s’emporta la tristesa
                        cel amunt 
                        per un carrer 
                        tot empedrat 
                        de perfum. 
                                 Joana Raspall

diumenge, 13 de març de 2016

El monstre de colors: l’estima

Hem arribat a la darrera emoció del nostre monstre: l’estima. I hem parlat sobre què volia dir estimar i estar enamorat. I hem vist que, sobretot, els nostres fillets i filletes estimen molt les seves “mamàs”, els seus germans... 

El cinquè peu de s’àvia Quaresma

Li hem llevat el cinquè peu a s’àvia Quaresma, com passen de ràpid les setmanes! Na Joana, na Noemi i en Dani han estat els encarregats de llevar-lo aquesta vegada. Ara només li’n queden dos!






dijous, 10 de març de 2016

N’Alejandro, un fillet un poc “piripi”

Aquest és el títol del conte que s’han inventat na Noa i n’Àlex, de 5è X, i que han vingut a contar-nos aquesta setmana. I resulta que n’Alejandro, aquest fillet un poc “piripi”, cada dia cau a terra per qualsevol motiu, perquè s’enfila a dalt de la teulada, perquè cau de la llitera de l’ambulància... Els seus pares només fan que dir-li que vagi amb compte, però ell continua caient i trencant-se la cama, el braç... Fins que un dia a la seva mare se li ocorre dur-lo a un oftalmòleg i s’adonen que allò que li passava era que no veia bé. I li posen unes ulleres de tots els colors de l’arc de sant Martí i ja no va tornar a caure mai més. Ha estat molt divertit, perquè mentre na Noa el contava, n’Àlex anava representant-lo i hem rigut molt. I com que na Noa és la germana grossa de na Zoe, els hem fet una foto a les dues. Mireu què guapes que han sortit. Moltes gràcies, Noa i Àlex per aquest conte tan entretingut. 



dilluns, 7 de març de 2016

El ratolí que es va menjar la lluna

Quin conte més bonic que ens ha contat na Mercè! Un trosset de lluna ha caigut del cel i el ratolí no es pot estar de fer-li una mossegada, i una altra... Però, què li passarà ara a la lluna? No tornarà a ser mai més rodona? Quin ensurt que passa el petit ratolí fins que els seus amics li fan entendre que el que ha estat menjant-se ha estat un plàtan. Preciós conte, gràcies Mercè.


El món dels ocells

El dilluns 7 de març vam fer l’activitat El món dels ocells. Vam anar al parc Rubió i Tudurí de Maó on ens esperaven dos ornitòlegs, en Xavi i en Raül, que havien muntat 69 metres de xarxa japonesa per tal de capturar els ocells que després estudiaríem i anellaríem. Però primer vam seure en rotllana i en Xavi ens va obrir la seva “capsa de vida”. I què duia a dins? Idò, no duia fotos de la seva família ni les joguines preferides, sinó diferents ous d’ocells (d’estruç, d’ànec, de perdiu i un de molt petit que era de pardal), dos tipus de nius (de palla i de fang), un esquelet d’ocell (d’un xòric), unes potes d’un ocell de cames llargues, dos becs i unes quantes plomes. A continuació, vam donar una volta per les xarxes per tal de veure si hi havia algun ocell capturat. I vam tenir sort perquè hi havia un tord negre, dos pardals (un mascle i una femella), un busqueret de capell, un ull de bou i un puput. Vam berenar i, finalment, vam veure com en Raül els estudiava. Per això els posava l’anella, mesurava les seves ales, mirava el greix i el múscul i els pesava. I després que en Raül els estudiés, en Xavi ens els va posar a les nostres mans perquè es dormissin. I a les mamàs que ens van acompanyar i a na Paula els va tocar dormir el puput. Quina sort que van tenir perquè és un ocell molt guapo. Ha estat una activitat molt interessant i hem aprés moltes coses sobre els ocells i ho hem passat molt bé. Gràcies, com sempre, als nostres acompanyants.




dissabte, 5 de març de 2016

El monstre de colors: la ràbia

Aquesta setmana hem parlat de la ràbia, de què ens fa enfadar i què sentim quan estem enfadats. I el que més ens fa enfadar és quan algú ens pega (amics, germans...) o quan ens agafen alguna cosa sense que nosaltres vulguem o quan ens posen una injecció... Ho tenim molt clar. 

El quart peu de s’àvia Quaresma!

I divendres li vam llevar el quart peu a s’àvia Quaresma. Aquesta vegada els maquinistes encarregats de tallar-li el peu van ser en Quim, en Jan i na Lucia. Ara només li’n queden tres, de peus, a aquesta àvia tan malcarada!


 
 

En Quim ja té quatre anys!

El dijous 3 de març vam celebrar l’aniversari d’en Quim. I per això va dur a l’escola una coca molt i molt grossa, tan grossa que no ens la vam poder acabar. Moltes gràcies per la coca i moltes felicitats Quim!




Biblioteca viatgera

Aquest divendres hem començat amb la biblioteca viatgera i el primer que li ha tocat ha estat en Karim, que estava molt content.