dimarts, 25 d’abril del 2017

En Peter Pan

Na Saray i n’Ayman ens han contar el conte de Peter Pan. Ens han fet algunes preguntes i nosaltres les hem sabudes totes perquè aquest conte el coneixem molt.
Ells ho han fet molt bé i na Xus ens ha dit que hem escoltat molt bé.
Moltes gràcies a tots dos.

Ezequiel i la maleta viatgera

N’Ezequiel va tornar de les vacances de Pasqua molt content carregat amb la maleta viatgera. Durant el matí em va preguntar diverses vegades quan explicaria als seus companys quin havia estat el conte que més li havia agradat. I quan ja tenia clar que seria després del segon pati es va llevar la bata i va seure a la cadira preparat per contar-nos- ho.
I voleu saber quin ha estat el conte que més li ha agradat? Idò, Sóc un artista.
A la llibreta ha posat dues fotos mirant els contes i també ha fet molta feina posant gomets, pintant i escrivint.
Molt bé Ezequiel.

En Xoc, una fotja de s’Albufera des Grau

El darrer dimecres, abans de les vacances de Pasqua, na Begonya va venir a la nostra escola per contar-nos el conte d’en Xoc. Na Begonya pertany a l’equip d’educació i interpretació ambiental del Parc Natural de s’Albufera des Grau. I és que aquest proper divendres nosaltres ens n’anirem al parc a realitzar l’activitat Qui viu a s’Albufera?
I aquí us deix el conte d’en Xoc perquè el pugueu compartir amb els vostres fillets i filletes.

diumenge, 23 d’abril del 2017

Els fruits del caramel·ler

I dimecres, en sortir al segon pati, ens vam trobar tota la pastereta plena d’aquells caramels llargs de color vermell que es regalen a Menorca per Pasqua.
De segur que estaven molt dolços perquè cada dia que regàvem la pastereta li posàvem a l’aigua dues cullerades ben grosses de sucre.
Bones festes de Pasqua a tothom!

dissabte, 22 d’abril del 2017

Ens acomiadem de s’àvia Quaresma

I ha arribat el moment de llevar-li el darrer peu a s’àvia. A la fi ha acabat la Quaresma! Els encarregats de fer-ho han estat en Pau, na Violeta i na Mitsuki.
Fins l’any que bé, àvia! 


dissabte, 15 d’abril del 2017

Les coques dels divendres

Na Noa i en Carlos van venir dimarts a la nostra classe amb un cartell molt bonic que havien fet tots dos.
Ens van explicar que estaven molts agraïts per totes les coques que havíem menjat els divendres. Com sabeu, els diners que es recullen de la venda de les coques es destina per ajudar a finançar el viatge de final de curs dels alumnes de sisè. I el dimecres 26 d’abril partiran de viatge cap a la Cerdanya, una comarca de Catalunya situada als Pirineus Catalans.
Nosaltres els vam dir que havíem xalat molt cada divendres menjant les pizzes, les coques de floreti i de xocolata, les magdalenes... I que tot havia estat boníssim.
Esperem que gaudiu molt del viatge!


El programa de ràdio de sisè

El darrer dimarts no vam poder fer psicomotricitat perquè els alumnes de sisè feien el seu programa de ràdio al gimnàs.
Així que vam anar a escoltar el programa. I ens va encantar. Na Marina, la germana grossa de n’Ana, ho va fer super bé, semblava una locutora de veritat.
Fins i tot van fer una entrevista en directe a Georgia Warren, una al·loteta de 19 anys que l’any passat es va proclamar campiona d’Espanya individual de gimnàstica rítmica a Guadalajara. Na Georgia ens va contar que va començar a fer gimnàstica rítmica als tres anyets.

La cota de malla d’en Lluc

Hem rebut la visita a la nostra classe d’en Lluc i n’Àlex. En Lluc ens volia mostrar la cota de malla que li van dur els Reis, perquè aquests Reis que tot ho saben, ja coneixien que a Lluc li agrada molt tot el que té a veure amb l’edat mitjana.
Així que en Lluc i el seu company ens han explicat que la cota de malla se la posaven els cavallers per tal de cobrir-se el cap. També ens han contat que estava feta amb anelles entrellaçades de ferro forjat i aquest fet feia que pesessin tant, en concret aquesta d’en Lluc pesa 3 quilos i cent grams, quasi el nostre pes en néixer!
Ens l’han deixada agafar i hem pogut comprovar que era cert que pesava molt I després se l’han posada tots dos al cap i els hem fet una foto.
Moltes gràcies per mostrar-nos- la!


La princesa que no sabia esternudar

Aquest és el títol de l’obra de teatre que hem anat a veure aquest dilluns. Una obra representada pels alumnes de segon de la nostra escola.
Hi havia una vegada... una princesa que no sabia esternudar i s’ho passava molt malament per això. Els seus pares, els reis, no li’n donaven molta importància a aquest fet. Però en veure-la tan trista decideixen fer alguna cosa i criden el bufó, un savi i una fada, encara que cap d’ells sap solucionar el problema. Fins que a palau arriben uns ratolinets que quan són acaronats per la jove princeseta..., aconsegueix fer un atxem.
Ens ho hem passat molt bé i l’obra ens ha agradat molt. No cal dir que els joves protagonistes ho han fet fantàsticament. 
Un èxit!

Gemma i la maleta viatgera

Na Gemma ha dut la maleta a l’escola aquest darrer dilluns i ens ha explicat els contes que més li han agradat. Han estat dos, All Mine! i Busca els animals de la Terra, tots a la classe sabem que a na Gemma li agraden molt els animals.
També ens ha explicat que a la llibreta li ha posat un munt de ferratines i ens ha contat que la seva mamà ha dibuixat la bruixa i ella l’ha repassada i l’ha pintada. Com veureu a la foto, està molt contenta asseguda al sofà amb el llibre dels animals a les mans.
Molt bé Gemma.



Regant la pastereta

Ja fa uns dies que en parlem a classe dels caramels llargs que l’any passat van créixer el darrer dia de l’escola abans de les vacances. I parlant parlant, hem recordat que van sortir a la pastereta, així que hem començat a regar-la per si aquest any també en surten, de caramels.
I com que som més grossos, hem sortit per grups a regar i ens ho hem passat d’allò més bé. Ja ho veureu com hem xalat!

El sisè peu de s’àvia Quaresma

N’Adriana, n’Ezequiel i na Martina han estat els encarregats de tallar-li el sisè peu a s’àvia Quaresma.
Tots estàvem molt emocionats mentre li cantàvem la cançó perquè ara només li’n queda un, de peu, a aquesta senyora.
La setmana que ve li llevarem el darrer peu i començarem les vacances de Pasqua.

dimecres, 5 d’abril del 2017

Teatre: Les joguines de na Martina

Na Martina, la protagonista de l’obra, ens ha explicat que ella parla amb les joguines de les filletes i dels fillets, sobretot d’aquells que s’estimen molt les seves joguines.
Així que na Martina va corrent món per xerrar amb elles i perquè li expliquin les seves històries.
I parlant d’històries, avui ens n’ha explicades tres.
La primera és la que li explica un osset de peluix. Aquest osset és d’en Joan, un fillet de 7 anys a qui li agrada molt jugar a futbol. Sempre juguen junts i s’ho passen d’allò més bé. Fins i tot alguna vegada ha fet de porter. I mentre en Joan és a l’escola, a l’osset li passen tantes coses i s’embruta tant que l’han hagut de posar dues vegades a la rentadora, i això que no li agrada gens.
La segona història ens la conta un porquet de fang, d’aquells que guarden monedes a la seva panxeta. Aquest porquet és de n’Aina (veïna d’en Joan),una filleta que organitza una festa pijama amb totes les joguines de ca seva.
Bé, totes, totes, no, perquè no convida el porquet per por que es trenqui i caigui tot el seu tresor a terra.
I, finalment, la tercera història. Aquesta vegada n’Aina xerrarà amb un cavall molt i molt presumit. Aquesta joguina és d’en Miquel, un fillet a qui li agraden molt els cavalls i..., les carreres. I n’organitza una a ca seva amb una ambulància, un trenet i un cavall.
I això ha estat tot. Tres històries divertides contades per tres joguines molt estimades. Però, mentrestant, també hem cantat i ballat. Hem xalat d’allò més!


dimarts, 4 d’abril del 2017

En Karim ja té 5 anys!

En Karim ja s’ha afegit al grup de les filletes i dels fillets de la classe que té 5 anys. El dimarts 4 d’abril va ser el dia del seu aniversari i ens va dur un pastís per celebrar-ho. Un pastís que va agradar molt a tots i a totes.
Moltes felicitats Karim.

No tinc son i no aniré a dormir

Aquest és el títol del conte que n’Hugo i na Magui ens han vingut a contar aquest dilluns.
Resulta que en Carles té una germaneta que es diu Laia. I quan li toca fer que na Laia se’n vagi al llit s’ho passa fatal, perquè el que més li agrada a na Laia és estar desperta fins a molt tard. Sempre posa alguna excusa per no anar-hi perquè, segons ella, mai té son.
Un conte divertit que ens ha agradat molt i hem escoltat amb molta atenció.
Moltes gràcies, Hugo i Magui.

Jan i la maleta viatgera

Ens Jan ens ha explicat aquest dilluns el que han escrit a la llibreta. Des que va tenir la maleta viatgera a casa, cada dia els seus papàs li han contat un conte.
També ens ha dit que li ha estat difícil escollir-ne un, així que ens ha fet dues classificacions:
-els que li han agradat molt: Get Dressed!, All Mine! i Amb els 4 elements 
-el conte preferit: Busca els animals de la Terra
I sabeu què? Com que en Jan també en sap ja molt d’escriure lletres, ha escrit ell els títols dels contes i ho ha fet super bé.
Molt bé Jan.

dilluns, 3 d’abril del 2017

El Dia Internacional del Llibre Infantil

Avui, 2 d’abril, és el Dia Internacional del Llibre Infantil. Estem de festa!
Aquest any el país encarregat de fer el cartell (Mikhail Fedorov) i escriure el missatge (Sergey Makhotin, poeta) ha estat Rússia.
Aquí reproduïm el missatge:

En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig.
Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa!
La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu.
Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: “No m’agrada llegir!” No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!

Sempre és un bon moment per a contar un conte. Llegim, contem, compartim.
Passem-ho bé amb els llibres, xalem de la lectura en veu alta.


Il·lustració de Rebecca Gavnell Driscoll