dimarts, 29 de novembre de 2016

Agustín i la maleta viatgera

I aquest mateix dilluns, n’Agustín va venir a l’escola amb la maleta viatgera. Vam llegir les anotacions i els comentaris que hi havia escrits al quadernet i ho vam trobar preciós. Agustín ens va explicar que el llibre que més li havia agradat havia estat Sóc un artista. I sabeu què? La seva mamà m’ha contat que li ha agradat tant que uns amics li’n compraran de regal per al seu aniversari.
Així que, com suposàvem, tant n’Agustín com la seva família, han xalat molt amb la nostra maleta viatgera.
Ara la té na Martina. Esperem que xali tant com n’Agustín.

La cabreta i els set llops

El darrer dilluns de novembre, na Paula Miranda i n’Oliver han vingut a contar-nos un conte. I sabeu quin han escollit? La cabreta i els set llops.
No us penseu que s’han equivocat amb el títol i volien dir Les set cabretes i el llop, no, és el conte de sempre però ben diferent, ple de sorpreses i amb molt d’humor.
Aquí les cabretes es fan passar per llops untant el seu cos amb xocolata desfeta i menjant rovell d’ou que tots sabem que fa la veu greu. I sabeu com acaba aquest conte? Idò, tots plegats, cabretes i llop menjant un bon pastís de xocolata.
Moltes gràcies, Oliver i Paula per haver-nos contat aquest conte tan divertit.


divendres, 25 de novembre de 2016

El meu conte preferit: Pau

En Pau la setmana passada va estar malalt i no va poder fer l’activitat d’El meu conte preferit, però aquest dimecres ha vingut la mar de content amb la carpeta i el llibre que havia escollit a dins, ben guardat.
Tots pensàvem que el llibre d’en Pau tractaria de cotxes o d’avions. Però ha estat una sorpresa quan ha tret el conte i hem vist que es deia La meva petita estació de trens.
Un preciós llibre que explica l’apassionant vida dels trens i que en Pau ens ha contat molt però molt bé. S’ho sabia tot: els tipus de trens, com eren les vies, l’andana, els ponts…

Molt bé Pau!

Sense títol

Sí, sí, no m’he equivocat amb el títol d’aquesta nova entrada del bloc. Aquest és el títol del conte que n’Hugo i na Magui ens han explicat aquesta setmana. Ja ens imaginàvem què seria un conte diferent perquè han començat jugant a la pilota en lloc de dir-nos: Hi havia una vegada...
I quina és la història d’aquest llibre?
Ens trobem amb què els personatges de l’interior del llibre ens parlen a nosaltres, els lectors. I per què passa això? Idò, perquè és un llibre que no està acabat de dibuixar i escriure. Ens ha arribat a les mans a mig fer. Hervé Tullet, el seu autor, l’ha deixat a mitges i els seus personatges s’esvaloten tant que finalment ha d’acabar sortint ell mateix dins el llibre.

Moltes gràcies, Hugo i Magui per explicar-nos aquest conte tan divertit.

 

Ludovic, el nostre cavaller

Sabíeu que en Ximo, el papà d’en Quim, sap moltes coses d’història? I en sap moltes d’històries, tantes que aquest darrer dimarts va venir a la classe i ens va contar la de Ludovic. El que passa és que aquesta història no la podreu trobar en cap llibre perquè l’ha escrita ell tot sol per contar-nos-la a nosaltres. En som molt d’afortunats, oi que sí? I aquí la teniu, llegiu-la amb molta atenció.

Ara parlarem d'un cavaller i de la seva vida fins el dia més important de la seva existència: quan va saber perdonar. Ludovic és el seu nom.
El seu germà gran, Arnau, i ell van ser els dos fills més grans de la família dels senyors d'un castell. Els han educat i els han entrenat per poder ser cavallers, preparats per a la guerra.
Tot el dia han sigut entrenats per a ser un cavaller. Han de ser valents, lleials al seu senyor -tot el que el senyor els diu, ho fan-, estar per la seva dama i defendre els més febles de la societat. És un entrenament dur i acabarà sent armat en una cerimònia molt important.
El problema és que a ell li agraden les plantes i les flors, el vol dels coloms i la carrera dels conills pels camps. Xala de la natura. Ell vol ser un home del camp, un pagès. Als sis anys va iniciar la seva preparació: primer com a patge (l’ajudant dels escuders). Als catorze anys va ser un escuder (el que duu l’escut del cavaller) i va començar a entrenar-se.
Quan acomplirà els vint anys, Ludovic, si s'ha preparat bé i ha sabut mostrar-se com a una bona persona, serà reconegut com a cavaller. Es dedicarà, sobretot, al torneig o lluita a cavall. Allí ha de demostrar estar preparat per a la guerra.
D'altra banda, en tot aquest temps ha conegut moltes dames en les justes (els combats entre dos cavallers) i en els torneigs (els combats reials entre molts cavallers), però cap d'elles com aquella dama del bosc: la que sap de les plantes i de les arrels, de la corfa dels arbres i de la suor de les fulles. Aquella que li demostrà amb el vol d'un ocellet sobre un riu, la importància dels animalets del bosc.
Un dia, després de ser banyat en el riu i haver vetllat -no dormir- les armes tota la nit, és armat cavaller amb una espasa al clatell. Aquell dia ell anava pel bosc i ho va veure: un petit cervatell estava lligat per una poteta en unes moreres, devora el camí.
Un altre cavaller, amb una armadura molt fosca, va llançar el seu cavall a la carrera per agafar l'animalet indefens.
Ludovic no s'ho va pensar, i va dirigir el seu cavall a la carrera per a protegir l'animalet. La sort estava de la seva part: va fer caure l'altre cavaller i deixà fugir aquell menjador d’herba.
Estava content per la seva acció, però l'altre cavaller estava molt emprenyat: volia el cervatell com un trofeu de caça, una victòria més. Va ser en aquell moment que ell, el nou cavaller, el nou guerrer després de tant de temps de preparació, va veure la guerra d'una altra manera. No era el seu futur.
Va desmuntar del cavall; va abandonar les armes, la llança i l'escut; i desaparegué en les profunditats del bosc, a la recerca de les plantes i dels animals, i de la seva dama del bosc.


I aquesta és la història d’en Ludo, com a ell li agrada que li anomenen. Moltes gràcies Ximo, has escrit una història preciosa per a nosaltres. A partir d’ara estudiarem la vida dels cavallers i de les dames de l’edat mitjana a través d’en Ludovic.


dimarts, 22 de novembre de 2016

El llibre de l’abecedari

Sabeu que ja hem realitzat tres lletres més?
Idò, són la G, la H i la I. Na Josepa ens ha explicat que la lletra H no fa cap so. Però alguns de nosaltres ja ho sabíem, som molt llestos nosaltres. Aquesta lletra la coneixem perquè n’Ainhoa la té al seu nom i és molt fàcil d’escriure. 

Què en dieu de com estan quedant?


dilluns, 21 de novembre de 2016

La maleta viatgera

El passat divendres us vam repartir una circular per tal d’explicar-vos que prest iniciaríem l’activitat de les maletes viatgeres.
Aquesta maleta conté una sèrie de llibres (set en total) i durant una setmana es podran mirar, llegir... Després, podreu anotar les opinions i els comentaris que vulgueu sobre l’estada de la maleta a ca vostra en un quadernet que hi trobareu a dins. Es pot escriure, fer dibuixos, enganxar fotografies...
Aquest dilluns ha vingut a la nostra classe na Llúcia, la tutora de sisè Z, per tal d’explicar-nos-ho tot. A més, ens ha mostrat tots els llibres que conté la nostra maleta. Són tots guapíssims, quines ganes de mirar-nos-els tenim ja!
La maleta la repartirem cada dimarts i l’haureu de tornar a l’escola dilluns. Amb na Llúcia hem acordat que seguirem la llista de la classe, així que n’Agustín serà el primer que la durà a ca seva.
Esperem que amb aquesta iniciativa xaleu molt, tant els vostres fills com vosaltres mateixos.


El viatge de na Violeta

Na Violeta i la seva mamà, aquest darrer divendres, ens van contar el viatge que van fer a Mallorca darrerament per visitar el castell de Bellver de Palma.
Nosaltres ja sabíem que a Palma hi havia un castell rodó perquè el tenim d’imatge a la lletra C i també perquè en Pau ens va contar un dia que el va veure amb prismàtics amb el seu conco de Palma. Però no en sabíem res més i la mamà de na Violeta ens va dir que és molt gros i molt bonic.
També ens van explicar que van visitar l’Aquàrium i que van pujar amb un tren de fusta molt guapo per tal d’anar a Sóller.
Ens van preparar un vídeo amb unes imatges molt boniques del viatge.
Moltes gràcies a totes dues per compartir-ho amb nosaltres.


De què berenam?

Com sabeu, tots els divendres berenam de coques, pizzes..., per tal d’ajudar a recollir diners per la sortida de final de curs dels alumnes de sisè. Però de segur que no us imagineu la feinada que fem cada divendres una vegada hem demanat de què volem berenar.
Mireu, primer repassem la llista per tal de confirmar el que na Josepa ha apuntat de presses i corrents i després ho apuntem a la pissarra i comptem els trossos que hem demanat de cada cosa.
Darrerament estan guanyant els trossos de pizza, aquest darrer divendres en vam demanar 17!
I, és clar, el millor és quan sortim al pati i ens ho menjam. Està tot boníssim! 


divendres, 18 de novembre de 2016

De Maó a Santa Cruz de la Sierra

De segur que us haurà estranyat el títol d’aquesta notícia, però tot té una explicació.
Veureu, aquest dijous li hem donat una abraçada i una besada a Dylan perquè al capvespre havia de partir, amb tota la seva família, cap a Santa Cruz de la Sierra. Tots sabeu que els seus papàs són de Bolívia i, com que de segur s’enyoraven molt, han decidit anar-hi per passar un temps.
En Dylan estarà molts dies sense venir a l’escola, hem contat el temps que s’hi estaria fora i hem vist que poc després que en Joan faci els 5 anys ja hi serà aquí.
També hem vist a la bola del món que tenim a classe per on era Bolívia i la veritat és que està molt lluny, s’ha de creuar molta mar per tal d’arribar-hi.
I no us penseu que Santa Cruz és una ciutat petita com Maó, no. Té més d’un milió i mig d’habitants!
Són moltes i moltes persones.
Esperem que Dylan xali molt i que quan torni ens pugui contar moltes coses.

dimecres, 16 de novembre de 2016

El Sol, la Lluna i l’Aigua

Aquest dilluns passat, na Julia i n’Otman van venir a la nostra classe per contar-nos un conte. A les mans duien un llibre molt gros que es titulava Mites i llegendes dels cinc continents. I van escollir El Sol, la Lluna i l’Aigua, un conte meravellós del folklore nigerià.
Us heu preguntat mai perquè el Sol i la Lluna viuen al cel? Resulta que en un principi vivien a la Terra i tenien molts amics, entre ells l’Aigua. El Sol i la Lluna sempre jugaven a casa de l’Aigua, ella tenia una família molt nombrosa i no sortia mai de ca seva. Un dia, però, el Sol li va dir que faria una casa molt grossa i així l’Aigua podria anar a visitar-lo. I, és clar, la Lluna també li va ajudar a construir-la i, quan la van acabar, van convidar l’Aigua per anar a visitar-los.
Què va passar aleshores? Idò, que en arribar l’Aigua amb tota la seva família (peixets, tortugues, balenes, algues...) ho va inundar tot i la Lluna i el Sol, per no ofegar-se, no van tenir cap altre remei que pujar al cel, on encara hi viuen.
Gràcies, Julia i Otman per contar-nos aquesta història tan meravellosa.

dimarts, 15 de novembre de 2016

La ira i la pau

El dimarts 15 vam realitzar el taller Viu la música, Viu les emocions: la ira i la pau.

Na Maria Torres va arribar molt prest a l’escola i entre les dues vam deixar la classe tota regirada. Però com que estàvem assabentats que faríem aquesta activitat abans, fins i tot, d’escollir el o la maquinista, només arribar-hi ens vam preparar per escoltar el que na Maria ens anava a explicar.

I el primer que ens va contar va ser que ella coneixia molts compositors i ens va parlar dels diferents tipus de música: aquelles que ens posen tristos, les que ens posen contents o amb ganes de ballar, les que ens posen tranquils... I ens va dir que la música ens fa sentir emocions. I com que nosaltres ja sabem què són les emocions, tot d’una la vam entendre.
Vam escoltar dues peces musicals que eren molt ràpides i ens posaven una mica nerviosos:

-La dansa del sabre, de KHACHATURIAN
-El vol del borinot, de RIMSKY KORSAKOV

I què tenim ganes de fer quan estem enfadats? Idò, les nostres respostes han estat: pegar, donar punyades, mossos, cridar, estirar els cabells, rompre coses...

Després ens va contar el conte d’en Pol, de quan estem enfadats.
El que vam fer tot seguit ens va agradar molt. Es tractava d’expressar la nostra ira de manera simbòlica, mentre escoltàvem música ens tiràvem pilotes de paper de diari, però sense ferir-nos ni fer-nos mal.



I com que així enfadats no ens podíem quedar, vam escoltar altres peces musicals que ens van posar molt tranquils:
-El cigne, de CAMILE SAINT SAËNS
-Els petits no res, de MOZART
-Ave Maria, de FRANZ SCHUBERT
Ens vam relaxar i vam fer un viatge musical dibuixant en un paper molt i molt llarg al ritme de la música que escoltàvem.
I, en acabar vam veure que no es veia res, però un a un vam passar uns rodets d’esponja i... màgia, ja veureu com s’ha quedat de preciosa la nostra obra.


Ens ha agradat molt l’activitat i ens ho hem passat molt i molt bé. Gràcies Maria.

diumenge, 13 de novembre de 2016

Retallem amb cartonets

Aquests dies hem obert el racó de retallar i per això hem comptat amb l’ajuda de na Joana.
Hem agafat les tisores i ens hem assegut còmodament. Després, hem anat retallant tires de papers de diferents dificultats. Seguirem practicant perquè hem vist que hi ha unes sèries de corbes i unes altres d’espirals que semblen molt difícils.

El meu conte preferit: Mar Serra

I el mateix dimecres Na Mar Serra va fer l’activitat El meu conte preferit i va escollir el llibre Gegantíssima. Escrit per Bel Olid és la història d’una nena que prest tindrà una germaneta petita però, abans de saber-ho, un malentès la fa creure que qui arribarà a casa serà… una geganteta (paraula que comença per ge…, i que acaba amb …eta). Un dolç relat que parla de fer-se gran i de la il·lusió de l’arribada d’una germaneta.
Na Mar Serra deu haver practicat molt perquè se sabia totes les paraules que havia escrites al conte i ens l’ha explicat molt bé, amb tots els detalls.
I, com ja sabeu tots, na Mar Serra té una germaneta petita i ens ha portat unes quantes fotos on sortien totes dues i unes altres amb elles dues amb el seu papà i la seva mamà. Ah, també tenia preparades uns titelles per ajudar-se a contar el conte.
Molt bé Mar!

Ens ha visitat la mamà de n’Ainhoa

El dimecres 9 de novembre la mamà de n’Ainhoa, na Nuria, va venir a la nostra classe a contar-nos la visita que van fer fa poc al castell de Drachenburg.
El primer que ens va explicar va ser que quan era petita tenia una mestra de nom Rosita que era alemanya i que els explicava coses del seu país. I una d’aquelles coses que li contava era que a Alemanya hi havia molts castells. I, ja de gran, ha volgut visitar aquell país i alguns dels seus castells.
Na Nuria em va contar un dia que aquest castell de Drachenburg no és exactament un castell medieval, ja que va ser construït a finals del segle XIX, però al cap i a la fi és un castell, un bonic castell situat a prop de Bonn i envoltat pel riu Rin.
N’Ainhoa i els seus papàs van arribar al castell amb tren i el van visitar per dins. I ens han explicat com eren les habitacions, els salons, la cuina, els jardins... Ens han preparat dos murals amb imatges del castell i en una d’elles surt n’Ainhoa i tot. I, és clar, els hem posat al nostre racó del projecte.
Moltes gràcies Nuria per venir a explicar-nos aquesta visita al castell de Drachenburg.

dilluns, 7 de novembre de 2016

La reina de les abelles

Aquest ha estat el conte que en Biel i n’Assma ens han explicat aquest dilluns.
La reina de les abelles és una rondalla germànica molt antiga que va ser recollida pels germans Grimm. Narra la història de tres germans, un de gros, un de mitjà i un de petit, que al final hauran de resoldre unes proves per tal d’aconseguir que desaparegui l’encanteri d’un castell. I, és clar, qui ho resoldrà serà el germà petit ajudat pels animals amb qui ell anteriorment ha demostrat un bon tracte. Ens ha agradat molt. Moltes gràcies Biel i Assma.

Biblioteca viatgera

Aquest divendres hem començat amb la biblioteca viatgera i el primer que li ha tocat ha estat en Karim, que estava molt content.