dimecres, 22 de juny de 2016

Els darrers aniversaris

El darrer dia d’escola vam celebrar quatre aniversaris avançats, el de n’Ainhoa, en Pau, en Maties i n’Àlex. I és que tots quatre fan els anys a l’agost i en començar de nou l’escola ja tindran quatre anys.
Així que hi van venir carregats de magdalenes, pizza i dues coques de xocolata. Vam fer un berenar d’allò més. I tot estava boníssim!
Moltes gràcies a les quatre famílies per aquesta festa tan guapa.

dimarts, 21 de juny de 2016

Jocs d'aigua

El dimarts 21 de juny, a més de celebrar-se el solstici d’estiu, vam realitzar a l’escola els jocs d’aigua.
A les 11,30 h vam sortir de la nostra classe carregats amb la tovallola i amb les diferents joguines que vam dur a l’escola i vam estendre les tovalloles al pati gros. Al cap d’una estoneta vam començar a jugar.
Vam xalar moltíssim!


diumenge, 19 de juny de 2016

La cursa solidària

El divendres 17 de juny vam córrer a la cursa solidària “Gotes per a Níger” que havia organitzat la nostra escola.
Com bé sabeu, és una campanya solidària, promoguda per UNICEF, amb l’objectiu de donar suport a la supervivència infantil al Níger.
La cursa va ser tot un èxit, nosaltres anàvem amb els alumnes de 5è X i ens vam ajudar moltíssim tota l’estona. Moltes gràcies fillets i filletes de 5è.





dimecres, 15 de juny de 2016

Les nostres capses de vida: Dylan

Tot arriba a la seva fi, el dimarts 14 de juny vam fer la darrera capsa de vida, la d’en Dylan. La mamà d’en Dylan va venir a l’escola després del darrer pati. Nosaltres ja l’esperàvem asseguts a la classe i amb la tauleta rodona de la caseta al bell mig de la rotllana. I tot d’una, en Dylan i la seva mamà, n’Iris, ens van contar el que havien preparat a casa.
La capsa l’havien decorada amb dibuixos fets per la germana grossa d’en Dylan, na Hanna. Hi havia de tot: cucs, ocellets, floretes..., fins i tot caques, sí, caques i vam riure molt cercant-les. I, quin és el color preferit d’en Dylan? Idò, és el blau. Li agrada molt jugar amb cotxes i, pel que fa al menjar, ha escollit les crispetes.
A dins de la capsa tenia un osset de peluix que li’l va regalar la seva cangur quan era molt petit; un cotxe de fusta; un avió de joguina; el mussol que na Gemma ens va regalar quan va fer l’activitat de la capsa de vida (n’Iris ens va contar que a Dylan li agrada molt aquest mussolet i per això el va voler posar a dins de la seva capsa) i un peluix de Doraimon que li va dur el pare Noel aquest any i que cantava i parlava: “Hola, soy Doraimon”. Ens va agradar moltíssim. També hi havia un llibre, el de l’os Panda, però no era un conte si no un llibre per a prendre coses. N’Iris ens el va mostrar i ens va explicar quines coses podíem aprendre amb ell.
Finalment vam veure les fotos que havien preparat: dues de quan en Dylan era petit; una altra amb tota la família abans de néixer la petita i la darrera una amb na Hanna, en Dylan i la petita, na Nerea.
N’Iris ens volia presentar na Nerea, però estava molt dormida al seu cotxet i ens va dir que abans que acabés l’escola vindria per mostrar-nos-la.
Per acabar, en Dylan ens va regalar un globus a cadascú, n’hi havia de color verd i de vermell.
Moltes gràcies, família d’en Dylan, per ajudar-lo a fer l’activitat de les capses de vida.

Na Mar Pons ja té quatre anys!

El dilluns 13 de juny vam celebrar l’aniversari de na Mar.
Na Mar va dur a l’escola uns pastissets amb forma de lluna, d’estrella, de coret..., que estaven boníssims. Na Mar ens va dir que els havia fet la seua àvia, quina sort!
Moltes gràcies pels pastissets i moltes felicitats Mar!

diumenge, 12 de juny de 2016

Un dia a la platja

El divendres 10 de juny vam anar a la platja de Binibèquer tots els alumnes d’infantil de la nostra escola.
Hi vam anar acompanyats de molts papàs i mamàs: les mamàs d’en Maties, n’Àlex, en Joan i n’Ezequiel i els papàs de na Gemma, na Daniela, n’Ana i n’Ezequiel, així com del germà gros d’en Karim. Gràcies a tots vosaltres.
Va fer un dia fantàstic i la veritat és que ens ho vam passar d’allò més bé.
Una pena que n’Érika no hi pogués venir per estar encara malalteta.

dijous, 9 de juny de 2016

Les nostres capses de vida: Fabián

I el dimecres 8 de juny, en Fabián va fer l’activitat de les nostres capses de vida, acompanyat per la seva mamà, n’Stella, i el seu iaio Javier.
La capsa la van comprar a una botiga i n’Stella ens va contar que Fabián la va triar perquè estava plena de lletres (London, New York i Paris), i és que a Fabián li agraden molt les lletres. I el primer que ens van explicar va ser que el seu color preferit és el morat i que li encanten els macarrons amb tomàtic. I, com ja sabíem, amb el que més li agrada jugar és amb els tractors i els cotxes.
Sabeu quines coses va posar a dins de la capsa? Idò, un camió petit de bombers; un cotxe; un tractor; un peluix de Simba, de la pel·lícula El rei Lleó; un ànec petit de goma i un autobús preciós que s’obren les portes i tot per pujar els passatgers i també per guardar les maletes i les motxilles. Aquest autobús li’l va regalar el seu iaio Pepe. A Fabián li agrada molt veure la pel·lícula El rei Lleó, diu la seva mamà que quan la mira no es mou en tota l’estona del sofà. I, mirant les fotos que van preparar, ens van explicar una història molt curiosa dels iaios d’en Fabián. Mireu, Fabián té dos iaios i dues iaies; na Toñi i en Javier, i na Mari i en Pepe. Però els seus iaios de veritat són na Toñi i en Javier, però com que viuen a Zaragoza i veu més na Mari i en Pepe, a ells també els diu iaios. També vam veure fotos del seu conco i de les seves cosines grosses. I finalment, vam veure una amb tota la família, el seu papà Jorge, el seu germanet Joel i la seva mamà. Només veure la foto vam saber que eren a l’aeroport de Maó perquè darrera hi sortia un arbre de Nadal molt gros.
Fabián estava molt calladet en fer l’activitat però quan més tard vam tornar a veure les coses que hi havia a dins de la capsa, per recordar-les, ens va contar moltes coses i estava molt xerrador. I sabeu què vam fer? Vam votar a veure quina cosa de les que Fabián havia dut ens havia agradat més i va sortir l’autobús. I és que és molt bonic.
Moltes gràcies, família d’en Fabián, per ajudar-lo a fer l’activitat de les capses de vida.

Exposició de llibres en anglès

Com sabeu, aquests dies tenim al gimnàs de la nostra escola una exposició de llibres en anglès. Aquest matí l’hem visitada i hem xalat molt amb els contes que ens han mostrat i, sobretot, amb l’àlbum il·lustrat Walking Through The Jungle de Julie Lacome.





dilluns, 6 de juny de 2016

Les nostres capses de vida: Érika

El dilluns 6 de juny, n’Érika va venir a l’escola amb la seva mamà i amb una capsa molt i molt grossa per fer l’activitat de les nostres capses de vida.
La capsa estava decorada amb molts adhesius, perquè a n’Érika li agraden molt.
Vam saber quin és el seu color preferit, el rosa; el que més li agrada menjar són els macarrons amb tomàtic i formatge i, na Blancaneus, la seva joguina preferida.
I què havia escollit per posar a dins de la capsa tan grossa que duia? El primer que ens van mostrar va ser el seu darrer xumet, però li faltava la goma! I és perquè la mossegava tant que quan es va quedar sense ella, els seus papàs li van dir que era el moment de deixar d’emprar-lo. També havia preparat les primeres anelletes que li van posar a la farmàcia quan just tenia un mes. I un pijameta, la seva mamà ens va explicar que quan va néixer li venia molt gros. Unes sabates rosa amb un llacet va ser el següent que ens van mostrar. I encara ens faltava per veure dos peluixos, un unicorn amb qui dormia quan era petita i un enorme dàlmata, Manchitas, amb qui dorm ara. I sabeu què? La seva mamà ens va explicar que n’Érika dorm amb tres peluixos, amb Manchitas, amb na Minnie i amb un canet petit i, és clar, amb tanta gent, quasi que no cap al seu llit. Però això no és tot, encara ens faltava per veure na Rapunzel (ha estat el darrer regal dels seus papàs) i dos contes, El libro de la selva i La Cenicienta.
I de fotos també en portava moltes. La primera era una ecografia de quan estava a dins de la panxeta de la seva mamà. N’Érika diu que la que surt en aquestes imatges no és ella perquè no se li assembla i la seva mamà ens va contar que quan n’Érika estava a la panxeta es movia molt, sobretot quan cuinava. També tenia una foto amb el seu papà, n’Emilio; amb la seva mamà, n’Alba; amb la seva germana grossa, n’Ayelen; a l’aeroport, la primera vegada que va viatjar per anar a Galícia; amb tota la família i la darrera que vam veure és la de la festa del seu aniversari, quan va fer els quatre anys.
I això és tot. N’Érika estava molt contenta de mostrar-nos totes les coses que hi havia a dins de la seva capsa.
Moltes gràcies, família de n’Érika, per ajudar-la a fer l’activitat de les capses de vida. 
 

dissabte, 4 de juny de 2016

Aules obertes i concert

I va arribar el divendres 3 de juny. Al matí vam tornar a fer un assaig, aquesta vegada ja dalt de l’escenari que havia instal·lat l’ajuntament de Maó.

A les cinc del capvespre ens vam trobar tots ben guapos (vestits de blanc i blau) a l’escola per tal de visitar les diferents aules. A la nostra classe vam poder veure totes les feinetes de les 22 capses de vida que hem fet fins ara i que ens han quedat guapíssimes.






Tot d’una vam sortir al pati engalanats amb la corona. I va començar el concert. Quins nervis! Teníem de tot, un presentador, en Jordi Fàbregues, papà de na Júlia i de na Marta; i un bon grapat de músics, en Moisès, papà de n’Ana i de na Laia; na Violant, mamà d’en Lau i d’en Teo; i tres amics d’en Joan, en Larry, en Rober i na Marta.
A més, vam contar amb la presència d’en Ponç Pons, l’autor d’El vampiret Draculet, qui va agrair que se’l convidés a actes com el nostre.

L’ordre de les actuacions va anar així:
-Els alumnes d’infantil, amb la seva cançó del llibre El monstre de colors
-Els alumnes de 1r, amb la seva cançó del llibre Simon mentiras
-Els alumnes de 2n A, amb la seva cançó del llibre Bebé bigotes
-Els alumnes de 2n B, amb la seva cançó del llibre No hace falta la voz
-Els alumnes de 3r, amb la seva cançó del llibre El vampiret Draculet
-Els alumnes de 4t, amb la seva cançó del llibre ¡A mí no me comas!
-Els alumnes de cinquè, amb la seva cançó del llibre La cosa que más duele del mundo
-Els alumnes de 6è A, amb la seva cançó del llibre The lien’s mas
-Els alumnes de 6è B, amb la seva cançó del llibre Taller de corazones

I això va ser tot. Impressionant! Tots ho van fer molt bé.
Moltes gràcies a tots els participants i a tots els que han fet possible que aquest projecte de composició musical hagi estat un èxit.


dijous, 2 de juny de 2016

Assaig general d’El monstre de colors

I avui hem anat tots al gimnàs a assajar la cançó d’El monstre de colors que cantarem demà al capvespre. Ens ha sortit molt bé.

Orelles de papallona

I a darrera hora, na Mercè ens va contar aquest preciós conte, Orelles de papallona.
Tenir les orelles de pàmpol, el cabell indomable, ser alt o baix, prim o grassonet... El tret més insignificatiu pot ser motiu de burla per als més petits. Això és el que li va succeir a na Clara, que haurà d’aprendre a ser forta per ella mateixa.
“-Mare, tu creus que sóc una orellotes?
-No filla. Tens orelles de papallona.
-Però, com són les orelles de papallona?
Doncs, són orelles que voletegen sobre el cap i pinten de colors les coses lletges.”
Moltes gràcies, Mercè per contar-nos aquesta història.

Hem anat al teatre!

El dimecres 1 de juny vam anar a l’Orfeó maonès per tal de veure l’obra de teatre representada pels alumnes de sisè de la nostra escola.
El seu títol és Matíes, cuatroojos, capitán de los piojos. Un avi i els seus dos néts, Paula i Josep, són els narradors d’una història que va passar a Menorca fa molts d’anys, al 1976.
En Maties era un fillet alegre, simpàtic i intel·ligent. Tant ell com els seus amiguets eren persones normals, respectuosos amb tothom i molt bons amics. Tenien moltes coses en comú, encara que una d’aquestes coses els preocupava cada dia. L’hora del pati era, cada dia, un infern per a ells. El grup d’amics d’en Maties tenia un gran problema amb altres alumnes de l’escola: el grup d’en Manuel. Es tractava d’un grup d’amics molt problemàtic; eren els reis del pati i s’aprofitaven a diari dels més dèbils.
L’arribada a l’escola d’una filleta nova, na Sara, va obrir els ulls a en Maties i els seus amics. L’única manera d’acabar amb aquest assetjament era estar units.
Vam escoltar moltíssim i quan va acabar vam aplaudir amb ganes perquè ens va agradar molt i ens ho vam passar molt bé.
Va ser una gran experiència.
Enhorabona a tots els protagonistes.

Biblioteca viatgera

Aquest divendres hem començat amb la biblioteca viatgera i el primer que li ha tocat ha estat en Karim, que estava molt content.