
I ara us explicaré què és la “maicama”. És un trosset de tela d’un pijama de la seva mamà. Quan n’Ana era molt petita li agradava tocar-lo i ensumar-lo i després van fer pedaços i els empra per dormir. La paraula “maicama” ve de pijama i de mamà.
Després, entre totes dues ens han contat el conte i la veritat és que no us sabria dir qui ha xalat més, si Ana o la seva mamà (ja veureu les fotos).
Moltes gràcies, família de n’Ana, per ajudar-la a fer l’activitat de les capses de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada