dimarts, 23 de febrer de 2016

La Fornal d’espectacles: La rateta presumida

El dimarts 23 de febrer vam entrar al gimnàs i dues al·lotes, na Cristina i na Irene, ens van dir que anaven a representar una obra de teatre. Però allà no hi havia cap cosa que fes pensar que veuríem un espectacle: només hi havia una espècie de capsa i una maleta. Però quan van arribar tots els fillets i les filletes d’infantil vam veure que era cert el que deien perquè tot d’una es van posar a canviar coses de lloc i es van repartir els papers: l’una faria de rateta i l’altra de tots els altres personatges. 

Hi havia una vegada una rateta molt i molt presumida...  
Ho era tant que cada dia anava a la perruqueria del senyor ratolí per tenir els cabells ben arranjats. El ratolí perruquer estava ben enamorat d’ella i intentava declarar-se però la rateta no el deixava i li va posar un dineret a la boca perquè callés. Però el ratolí no volia doblers sinó l’estima de la rateta i va llençar la moneda tan alta que va caure al bosc i la va agafar un llop. El llop la va llençar a la mar i la va agafar una gavina i aquesta la va llençar al cel i rodolant rodolant va anar a parar de nou a la rateta un dia que estava agranant la seva escaleta. 
I és clar, se’n va anar al mercat, a la parada del senyor conill, per veure què es podia comprar: un pegat per a l’ull, una pastanaga màgica, un llacet màgic... La darrera opció li va agradar, un llacet màgic que faria que tots els que la veiessin s’enamoressin d’ella. I tota guapa se’n va anar cap a casa a preparar-se un plat de llentilles per dinar. 
I vet aquí que el primer que va passar per casa seva va ser una tortuga per portar-li una carteta del senyor ratolí. Es va sentir tan atret per ella que li va demanar de casar-se. Era una tortuga guapa i llesta però no cantava massa bé, així que la rateta va dir que havia de mirar les llentilles. 
Després es va trobar amb un ànec, un artista molt famós a París, pintor, compositor, escultor i cantant. Però quan va començar a cantar la rateta es va amagar i se’n va anar a veure com tenia les llentilles. 
Estava clar que el llacet màgic no funcionava massa bé, així que va decidir anar a un gimnàs. I allà es troba amb el senyor gall, un gran esportista però, què malament que cantava! Si cada matí havia de cantar la mateixa cançó... Així que tot d’una se’n va anar cap a casa per veure les llentilles. 
De camí es trobà amb el president, el senyor burro. Aquest li promet fer-la batlessa de la vileta. Però com canta i balla de malament! Així que li diu que s’ho rumiarà. I en entrar a casa, oh, quin desastre! Les llentilles cremades, amb tantes cançons s’ha despistat i s’han cremat. Com que no té res més per menjar, se’n va a un restaurant i allí es troba amb el senyor porc, un cuiner argentí simpàtic, atractiu, intel·ligent i gran cantant. Serà cert que és un gran cantant? Però no, no ho va ser i la rateta, cansada ja, llença el llaç i se’n va cap a casa per rascar una mica les llentilles cremades i menjar-se-les. Oh, quina gana que té! Però encara en faltava un de pretendent, el senyor moix, un vertader seductor que captivà tot d’una la rateta. Van entrar a casa seva per menjar-se les llentilles, però ja us haureu imaginat que el que el senyor moix vol menjar-se és la rateta. 

I sabeu qui arribà en aquell precís moment, a punt de salvar la rateta de la boca del moix? Idò, el senyor ratolí, el perruquer enamorat de la rateta des de feia temps, fins i tot abans de comprar-se aquell llacet màgic. 

I aquest conte s’ha acabat 
i si no és mentida és veritat.

No cal dir que ens ha encantat i que ho han fet d’allò més bé. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LES NOSTRES MASCOTES

DIJOUS  NA JUNE I LA SEVA ÀVIA MARGARITA ENS VAN PORTAR EL SEU CONILL, NA BLANQUITA. ENS VAN EXPLICAR TOT AIXÒ: NA BLANQUITA ÉS  EL ME...