dilluns, 6 de juny del 2016

Les nostres capses de vida: Érika

El dilluns 6 de juny, n’Érika va venir a l’escola amb la seva mamà i amb una capsa molt i molt grossa per fer l’activitat de les nostres capses de vida.
La capsa estava decorada amb molts adhesius, perquè a n’Érika li agraden molt.
Vam saber quin és el seu color preferit, el rosa; el que més li agrada menjar són els macarrons amb tomàtic i formatge i, na Blancaneus, la seva joguina preferida.
I què havia escollit per posar a dins de la capsa tan grossa que duia? El primer que ens van mostrar va ser el seu darrer xumet, però li faltava la goma! I és perquè la mossegava tant que quan es va quedar sense ella, els seus papàs li van dir que era el moment de deixar d’emprar-lo. També havia preparat les primeres anelletes que li van posar a la farmàcia quan just tenia un mes. I un pijameta, la seva mamà ens va explicar que quan va néixer li venia molt gros. Unes sabates rosa amb un llacet va ser el següent que ens van mostrar. I encara ens faltava per veure dos peluixos, un unicorn amb qui dormia quan era petita i un enorme dàlmata, Manchitas, amb qui dorm ara. I sabeu què? La seva mamà ens va explicar que n’Érika dorm amb tres peluixos, amb Manchitas, amb na Minnie i amb un canet petit i, és clar, amb tanta gent, quasi que no cap al seu llit. Però això no és tot, encara ens faltava per veure na Rapunzel (ha estat el darrer regal dels seus papàs) i dos contes, El libro de la selva i La Cenicienta.
I de fotos també en portava moltes. La primera era una ecografia de quan estava a dins de la panxeta de la seva mamà. N’Érika diu que la que surt en aquestes imatges no és ella perquè no se li assembla i la seva mamà ens va contar que quan n’Érika estava a la panxeta es movia molt, sobretot quan cuinava. També tenia una foto amb el seu papà, n’Emilio; amb la seva mamà, n’Alba; amb la seva germana grossa, n’Ayelen; a l’aeroport, la primera vegada que va viatjar per anar a Galícia; amb tota la família i la darrera que vam veure és la de la festa del seu aniversari, quan va fer els quatre anys.
I això és tot. N’Érika estava molt contenta de mostrar-nos totes les coses que hi havia a dins de la seva capsa.
Moltes gràcies, família de n’Érika, per ajudar-la a fer l’activitat de les capses de vida. 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada