Tot arriba a la seva fi, el dimarts 14 de juny vam fer la darrera capsa de vida, la d’en Dylan.
La mamà d’en Dylan va venir a l’escola després del darrer pati. Nosaltres ja l’esperàvem asseguts a la classe i amb la tauleta rodona de la caseta al bell mig de la rotllana. I tot d’una, en Dylan i la seva mamà, n’Iris, ens van contar el que havien preparat a casa.
La capsa l’havien decorada amb dibuixos fets per la germana grossa d’en Dylan, na Hanna. Hi havia de tot: cucs, ocellets, floretes..., fins i tot caques, sí, caques i vam riure molt cercant-les.
I, quin és el color preferit d’en Dylan? Idò, és el blau. Li agrada molt jugar amb cotxes i, pel que fa al menjar, ha escollit les crispetes.
A dins de la capsa tenia un osset de peluix que li’l va regalar la seva cangur quan era molt petit; un cotxe de fusta; un avió de joguina; el mussol que na Gemma ens va regalar quan va fer l’activitat de la capsa de vida (n’Iris ens va contar que a Dylan li agrada molt aquest mussolet i per això el va voler posar a dins de la seva capsa) i un peluix de Doraimon que li va dur el pare Noel aquest any i que cantava i parlava: “Hola, soy Doraimon”. Ens va agradar moltíssim. També hi havia un llibre, el de l’os Panda, però no era un conte si no un llibre per a prendre coses. N’Iris ens el va mostrar i ens va explicar quines coses podíem aprendre amb ell.
Finalment vam veure les fotos que havien preparat: dues de quan en Dylan era petit; una altra amb tota la família abans de néixer la petita i la darrera una amb na Hanna, en Dylan i la petita, na Nerea.
N’Iris ens volia presentar na Nerea, però estava molt dormida al seu cotxet i ens va dir que abans que acabés l’escola vindria per mostrar-nos-la.
Per acabar, en Dylan ens va regalar un globus a cadascú, n’hi havia de color verd i de vermell.
Moltes gràcies, família d’en Dylan, per ajudar-lo a fer l’activitat de les capses de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada