divendres, 20 d’octubre de 2017

LES NOSTRES MASCOTES

 


DIMECRES NA MARTINA ENS VA PORTAR EL SEU CONILLET, EN MANCHITAS.  ENS VA EXPLICAR UNA MUNT DE COSES, DE COM TENIA CURA D'ELL :
" AQUEST ÉS EL MEU CONILL, EN MANCHITAS, ÉS DE LA MEVA FAMILIA I LI AGRADA MOLT LA MÚSICA CLÀSSICA, EL MEU GERMÀ TOCA EL VIOLÍ A ELL LI ENCANTA. ÉS UN CONILLET MASCLE, MENJA PINSO I HERBA SECA.
EL PODEM TOCAR PERÒ AMB MOLTA CURA.
NO EL PODEM MOLESTAR, NI AGOBIAR I TAMPOC PODEM CRIDAR.
ÉS UN CONILL BEBÉ."
ALS COMPANYS ELS VA AGRADAR MOLT I VAM VOLER FER PREGUNTES:
MAR. P: EN MANCHITAS FA ARRAPS FORTS '
MARTINA: NO, FLUIXETS, ÉS PETIT.
MAR. S: PODEM AMOLLAR EL CONILL.
MARTINA: NO, PERQUÈ FUIG.
FABIÁN: SALTA?
MARTINA: SÍ
VIOLETA: SALTARIA PER  LA FINESTRA?
MARTINA: NO, PERQUÈ ÉS UN BEBÉ.
EZEQUIEL: SI SE ESCAPARA LA LIARIMOS.
QUIM: COM DORM?
MARTINA: DORM A LA SEVA CASETA, QUE ÉS UNA CAPSA DE SABATES.
ZOE: A QUINA HORA ES DESPERT?
MARTINA: A LES SET, ES DESPERTA ABANS QUE NOLTROS.
QUIM : COM ES FAN NET ELS CONILLS?
MARTINA: ENCARA NO LA DUTXEM, ÉS MASSA PETIT.
JUNE: JO SÉ COM ES RENTEN, ES XUCLEN AMB SA SALIVA I ES FAN NET.
QUIM: EL PODEM TOCAR'

ARA  AMB MOLTA CURA EL TOCAREM.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada