El conte conjunt acabat

No sé si recordeu que fa unes setmanes vam començar un conte, el conte conjunt de tota l’escola, i que la nostra classe va ser l’encarregada de començar-lo.

Ahir, na Susi, em va dir que ja estava acabat i tot d’una m’ha fet arribar una còpia.

Nosaltres avui l’hem llegit a classe i ens ha agradat molt.

Aquí el teniu perquè el pugueu compartir amb les vostres filles i fills. De segur que us agradarà. 

Hi havia una vegada un ase molt petitó de nom Rudolf que caminava molt a poc a poc. Un dia que anava pel camp es va trobar una tortuga molt llesta.

La tortuga li va ensenyar moltes coses. Va ensenyar-li a caminar més ràpid, a menjar bé, a protegir-se dels lleons... També va aprendre a cantar, a ballar, a fer malabars i a ser un bon equilibrista.

La tortuga i l’ase es van fer molt, molt amics. Un dia, mentre passejaven pel camp, va aparèixer un drac ferotge i va atacar l’ase, se’l volia menjar! La tortuga va anar a demanar ajuda a un moixet que passava per allà.

El moix li va dir: “-Jo t’ajudaré!” I va anar a cercar els seus amics. El drac va començar a tirar foc i el moix i els seus amics li van tirar moltes pedres a la boca i van aconseguir apagar el foc i rescatar el seu amic, l’ase.

Tots junts, l’ase, la tortuga i el moix, ràpidament van anar cap al bosc. Pel camí van trobar un castell tenebrós i, com que tenien molta gana, van decidir entrar-hi. De sobte van sentir un soroll: “-Ja, ja, ja!” Era una bruixa poderosa, malvada i terrorífica que...

...Estava fent una poció màgica per convertir la gent del poble en estàtues. Quan ho van saber van idear un pla per ajudar la gent i el moix se’n va anar a avisar-los i l’ase i la tortuga s’hi van amagar. En Rudolf va tirar una pedra per tombar la poció màgica amb tant mala sort que va caure damunt la tortuga i es va convertir en estàtua.

En Rudolf va descobrir una font màgica on hi sortia l’aigua que podia curar la tortuga. Però la font estava massa enfora. De sobte va arribar un príncep amb un cavall blanc i va dur la tortuga a la font. El príncep la va banyar i, de cop i volta, es va començar a moure. I, en un tres i no res, es va convertir en una preciosa princesa.

El príncep va dur la princesa al seu castell. L’ase va distreure la bruixa fent ximpleries. De sobte una àguila va entrar per la finestra i va agafar la poció màgica i la va deixar caure damunt la bruixa per poder ajudar l’ase Rudolf.

Mentrestant, el drac es va recuperar i tot d’una va anar volant cap al castell de la bruixa arrasant tot el que trobava pel camí. Una vegada hi va arribar es va tragar l’ase Rudolf i el moix i va acompanyar la bruixa que, desesperada, cercava ansiosament el castell on s’amagava la princesa. Arrasant camps, cases i volant àgilment, van arribar al castell. Allà els esperava el príncep.

Però quan el príncep va veure el despietat drac va fugir com un llamp. La princesa va sortir de l’amagatall per defensar el castell. Aleshores va tenir la gran idea d’agafar l’espasa làser d’en Yoda, amb la qual va obrir un portal a una altra dimensió. Però de sobte li cau l’espasa de les mans i es tanca el portal. El drac es dorm i el moix li rasca la panxa amb les seves esmolades ungles i en surten tots dos. Mentre, l’àguila agafa la bruixa dels cabells i la tira a la mar. Amb aquesta sobtada tranquil·litat se’n van a dormir, però al matí següent...

Quan la jove Magon es desperta s’adona que tot havia estat un somni. “–Oh, quina llàstima, m’ho passava tan bé amb els animalets vivint tantes aventures...” A mitjan matí va baixar al soterrani a cercar la seva col·lecció de minerals perquè havia de fer un treball de ciències naturals. De sobte va veure un bagul que li va recordar quan era petita.” -Oh, el meu bagul estimat on guardava les meves joguines preferides!” I, quan el va obrir, va veure els peluixos amb els quals jugava: un ase molt petitó, una tortuga i un moix.

I, conte contat conte acabat.